DECLARACIÓ BÉ INTERÉS CULTURAL ESGLÉSIA VALLIBONA
Procés de declaració
El Col·lectiu Avinsilona de
Vallibona com a entitat particular sol·licitant presentada en el procés
de declaració de BIC (Bé d’Interés Cultural) de l’Església Parroquial de
l’Assumpció de Vallibona, us vol comunicar que la Conselleria de
Cultura, Educació i Esports en
Resolució de 28 de gener de 2004, de la Direcció General de Política
Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, ha ordenat incoar l’expedient
de declaració de Bé d’Interés Cultural amb categoria de monument, a
favor de l’Església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de
Vallibona (2004/X1182).
(DOGV. Núm. 4.687 de 9-02-2004).
RESOLUCIÓ de 28 de gener de 2004, de la Direcció General de Política
Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé
d’Interés Cultural, amb categoria de monument, a favor de l’Església
Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
[2004/X1182]
Vistos els informes emesos pels servicis tècnics de la Direcció General
de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, favorables a la
declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Monument, de
l’Església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona
(Castelló).
Atés
el que disposa l’article 27 de la Llei d’11 de juny de 1998, de la
Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, esta Direcció
General, en allò que és matèria de la seua competència, ha resolt:
Primer.
Incoar expedient de declaració com a Bé d’Interés Cultural, amb
categoria de Monument, a favor de l’Església Parroquial de l’Assumpció
de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
Segon
De
conformitat amb el que disposa l’article 28 de la Llei d’11 de juny de
1998, del Patrimoni Cultural Valencià, determinar els valors del bé que
justifiquen la declaració, descriure este per a la seua perfecta
identificació, delimitar el seu entorn de protecció, identificar-ne les
parts integrants, pertinences i accessoris que participaran de la seua
consideració de Bé d’Interés Cultural, així com fixar les normes de
protecció en els annexos que s’adjunten a la present resolució.
Tercer
Continuar amb la tramitació de l’expedient d’acord amb les disposicions
vigents.
Quart
En
compliment del que es preceptua en l’article 27.2 de la Llei del
Patrimoni Cultural Valencià, notificar esta resolució als interessats i
a l’Ajuntament de Vallibona, i fer-los saber que, de conformitat amb el
que establix l’article 33 de la Llei, la incoació del present expedient
determina la suspensió de l’artorgament de llicències municipals de
parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i la resta
d’actes d’edificació i ús del sòl que afecten l’immoble i el seu entorn
de protecció, així com de les dites actuacions quan siguen dutes a terme
directament per les entitats locals. Queden, igualment, suspesos els
efectes de les ja atorgades.
No
obstant això, la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni
Cultural Valencià podrà autoritzar les actuacions mencionades quan
considere que manifestament no perjudiquen els valors del bé, així com
les obres que per causa major o interés general hagen de realitzar-se
inajornablement.
Quinta
Que,
en compliment del que es preceptua en l’article 27.3 de la Llei, es
notifique la present resolució al Registre General de Béns d’Interés
Cultural per a la seua anotació preventiva, i al Registre de la
Propietat amb el mateix fi.
Sexta
Que
la present resolució amb els seus annexos es publique en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del
Estado.
Cosa
que es fa pública als efectes oportuns.
València, 28 de gener de 2004.– El director general de Política
Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià: David Serra Cervera.
ANNEX
I
Dades sobre el bé objecte de la declaració
1.
Denominació:
Església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu.
2.
Descripció:
Basada principalment en l’article d’Arturo Zaragozá, ressenyat en la
bibliografia.
a)
Immoble objecte de la declaració
La
població de Vallibona està situada en el profund solc pel qual discorre
el riu Cérvol, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Està
assentada en un vessant orientat al sud-est, en un meandre del riu. A
les seues esquenes s’alcen grans muralles rocoses que la protegixen dels
vents del nord. En la part més alta, rodejada per l’estret llogaret, es
localitza l’Església Parroquial.
Esta
església posseïx un extraordinari interés, per ser un exemple excel·lent
de temple dels anomenats de Reconquista, amb arcs diafragma de traçat
apuntat i coberta de teula a dos aigües. Disposa, a més, d’una sostrada
mudèjar d’una excel·lent factura i única en la seua significativa
decoració policroma. De gran qualitat i bellesa és també el revestiment
barroc que emmascara la seua arquitectura original.
La
notícia més antiga coneguda sobre la parròquia de Vallibona és la
referència als pagaments del delme de la croada en 1279 i 1280. La
quantia d’estos és semblant a la de llogarets de major importància, com
Catí, Portell o Vilafranca. El fet que van fer els pagaments a través de
la parròquia fa pensar que ja existia l’edifici que donava recer a esta
institució.
L’església és d’una sola nau, rectangular, amb capelles laterals
disposades entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns són
trapezoïdals, que van adaptant el rectangle inicial a les corbes de
nivell del terreny. Les longituds dels trams són diferents. Oscil·len
entre els 2,50 i 3,50 metres. El tram dels peus és de major profunditat,
5,90 metres, la qual cosa permet allotjar un cor de certa amplitud.
Al
voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la
parròquia: després de la cruixia que allotja el presbiteri se situa la
sagristia, i sobre esta, un porxo magatzem. Al costat de l’evangeli,
junt amb la capçalera, s’afig la capella de la Comunió, que és de planta
rectangular i es cobrix amb una volta de canó aparedada. En el mateix
costat, als peus, està situada la torre campanar. Esta és de planta
quadrada i consta de dos cossos. El primer és de maçoneria, i en el seu
interior es desenvolupa l’escala d’accés. El segon allotja les campanes,
és de planta huitavada i està construït amb rajola. La torre es corona
amb un capitell, de planta octogonal de teula. El campanar, en el seu
conjunt, té un fort sabor mudèjar. Recorda les construccions aragoneses
d’este estil dels segles XVII i XVIII. Als peus de l’església, al costat
de la torre, se situa la casa abadia. Finalment, en el mur façana
orientat cap al sud, s’afig un porxo que protegix l’entrada lateral i
cobrix el carreró que rodeja l’església per eixe costat. El porxo té una
coberta llenyosa, i s’hi accedix a través de dos arcs apuntats situats
en els extrems del cobert. Tres arcs del mateix traçat es disposen en el
seu mur sud.
La
nau es cobrix amb una volta de canó amb llunetes. El tram dels peus, amb
una cúpula oval rebaixada que recolza en l’arc faixó de la nau i en
petxines disposades en la testera dels peus. La cúpula es tanca amb una
gran clau de fusta tallada i daurada. Les capelles es cobrixen amb
voltes de canó, excepte la quarta del costat de l’epístola, que ho fa
amb una cúpula sobre petxines. Totes les voltes són aparedades, i estan
decorades amb potents esgrafiats, amb motius vegetals en la seua major
part, de gran efecte. L’òrgan, datat en 1791, està situat sobre la
capella del segon tram del costat de l’epístola.
L’església té dos accessos. L’entrada situada als peus està formada per
un arc rebaixat i motlurat que és de l’art dels segles XV o XVI.
L’entrada lateral és més antiga, ja que conserva una portada de tradició
romànica. Està situada en el tercer tram del costat de l’epístola. Queda
protegida pel porxo, i es forma per mitjà d’un gran arc de pedra
dovellat que es tendix des d’impostes motlurades i queda rematat per un
cordó de similar motluració. L’arc ha sigut escairat i repicat. A
l’exterior, en el tram de la capçalera, es veu una finestra gòtica
cegada que conserva restes de mainell i de la traceria.
La
sostrada medieval:
Sobre
les voltes aparedades pot veure’s, descansant en arcs diafragma de
pedra, de traçat apuntat i 11,40 metres de llum, la sostrada medieval.
Esta disposa de dos vessants. Es conserva intacte el vessant
corresponent al costat de l’epístola. El vessant corresponent al costat
de l’evangeli i la gaveta van ser desmuntats al començament del segle XX,
amb l’objecte de formar una nova coberta de major altura i amplitud que
alberga l’afegida capella de la Comunió. El bigam i el postam procedixen
en gran part de la sostrada desmuntada. Este fet permet observar la
forma i dimensions de les distintes peces que formen la coberta, la qual
cosa ajuda la reconstrucció gràfica d’esta.
No
queda res de la sostrada del tram dels peus, excepte uns permòdols de
fusta sobre l’arc. Són, doncs, cinc els trams de sostrada conservats.
La
sostrada és de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu
colorit, està aplicada sobre una base al tremp. Els colors predominants
són el roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en taller i armar-se
posteriorment, ja que algunes peces disperses mostren com van ser
retallades, una vegada pintades, per a situar-les en el seu lloc.
Estructuralment, es compon de set peces diferents, cada una de les quals
porta un tipus de decoració específica. Independentment d’estes peces es
troba la gaveta central.
Les
peces descrites, de baix a dalt, són les següents:
1r.
Permòdols. Servixen de suport a les bigues i per a acurtar la llum dels
trams. Són tots dels anomenats de proa. Estan tallats en una escairada
de 13 x 13 cm, i volen 39 cm. En estos hi ha pintats grotescos caps
humans allotjats entre rissos.
2n.
Sabatilles. Les bigues descansen sobre els permòdols per mitjà d’esta
peça. Tenen el perfil bisellat i estan decorades amb dents de serra.
3r.
Jàsseres o bigues. Són de secció trapezoïdal. La base és de 13 cm, i les
altures, de 19 cm i 24 cm. La longitud és variable; la mitjana és de
3,40 m. Estan decorades amb dos bandes horitzontals de color roig, sobre
les quals es munten cartel·les amb escuts heràldics. Estos es disposen
en nombre de tres per obertura i cara; estan emmarcats en llaceries, i
destaquen sobre un fons de motius vegetals. De moment, atesa la
dificultat d’accés a la coberta, només s’han localitzat 17 escuts
diferents, entre els quals el de la població i el reial d’Aragó. Altres
escuts podrien identificar-se amb el de la ciutat de Morella o amb
famílies de la mateixa ciutat (Punter, Aguiló).
4t.
Travessers. Descansen transversalment sobre bigues. Tenen una secció de
7 x 8,5 cm; porten estries per a allotjar-hi les tapes; és l’única peça
de la sostrada que manca de decoració.
5è.
Tapadures. Oculten el punt de contacte entre els travessers i les
bigues. Són fines plaquetes la longitud de les quals depén de la
separació dels travessers. Porten una decoració extremadament diversa:
franges, lletroïdes musulmans, flora estilitzada, animals i figures
humanes.
6è.
Tapajuntes. Són llistons de perfil trapezoïdal. Se situen sobre els
travessers ocultant el punt de contacte de les posts entre si i amb la
resta de les peces. El perfil bisellat fa que es formen xicotets
cassetons successius. Estan decorats amb botons de flor i dents de
serra.
7è.
Posts. Tanquen la sostrada, i sobre estes descansa una grossa capa de
morter pobre i la teula. Tenen aproximadament dos metres de llargària, i
porten només pintat l’espai que queda visible des de baix. Són les peces
de major riquesa decorativa. Les situades en el vessant intacte estan
decorades amb estreles i temes vegetals emmarcats per llaceries. La
dimensió de la zona pintada de la post és variable segons el tram.
Les
posts de major interés es troben desordenades, fora de la seua situació
original. Han de procedir de la gaveta central, ja que les seues
dimensions no corresponen amb la dels vessants. Algunes adopten forma
d’alfardó. Entre els temes decoratius hi ha un cavaller amb escut.
L’escut ostenta la figura d’una mitja lluna (escut que també es troba en
les cartel·les de les bigues), una dona nua (Eva), escenes cortesanes,
animals amb cap humà, entrellaçats i inscripcions cúfiques.
En el
conjunt pictòric de la sostrada s’evidencia diversitat de tradicions
culturals. Els entrellaçats, el tractament de temes vegetals i les
inscripcions cúfiques són de clara procedència mudèjar. Les escenes
cortesanes, el cavaller de la mitja lluna o Eva poden adscriure’s al
gòtic lineal. A pesar de la diversitat de temes i estils, la sostrada
pareix haver-se construït d’una sol impuls. L’organització estructural
és idèntica en tots els trams, i els boquets des d’on es tendixen les
bigues, que són les primeres peces col·locades, són iguals en tota la
sostrada.
b)
Parts integrants
L’església amb el seu campanar, sagristia i la capella de la Comunió.
c)
Delimitació de l’entorn afectat (Llei 16/85 art.11.2)
Justificació de la delimitació proposada:
El
criteri general seguit per a la delimitació de l’entorn de protecció
consistix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:
Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, podent
afectar el mateix, tant visualment com físicament qualsevol intervenció
que es realitze sobre aquelles.
Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que en
constituïxen l’entorn visual i ambiental immediat, i en el qual
qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les
condicions de percepció d’aquell o del caràcter de l’espai urbà.
Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les
enumerades anteriorment, i que constituïxen part del seu ambient urbà
immediat.
Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, tot i no tindre
una situació d’immediatesa amb el BIC, afecten de manera fonamental la
percepció d’este.
Origen: Punt A, situat en l’eix del carrer de Sant Doménec, intersecció
amb la prolongació de la mitgera esquerra de la casa núm. 11 del carrer
de Sant Doménec.
Sentit: Horari.
Línia
delimitadora: La línia que delimita l’entorn de protecció de l’església
recorre les parts posteriors de les cases que donen al carrer de Sant
Doménec, continua per les façanes de les cases núm. 10, núm. 12, núm. 14
i núm. 16 del carrer de Sant Roc. Creua el carrer de Mossén Vicent per a
continuar per la mitgera nord de la casa núm. 2 d’esta. Continua per les
parts posteriors de les cases que donen al carrer de Roda Soriano, fins
a la núm. 13; gira cap al sud-oest per la mitgera est d’esta casa, creua
el carrer de Roda Soriano i s’introduïx en l’illa cadastral núm. 2909
per la mitgera sud-est de la casa núm. 16 d’este carrer. Continua per
les parts posteriors de les cases números 14, 12, 10, 8, 6, 4 i 2 del
carrer, per a prosseguir cap a l’est per les parts posteriors de les
cases amb façana a la plaça del Cabdill, fins al carrer del Portalet,
creuant-lo, per a continuar per la part posterior de la casa núm. 5 de
la plaça del Cabdill fins al punt d’origen.
d)
Béns mobles que comprén i que constituïsquen part essencial de la seua
història
Parts
integrants:
1.a)
Decoració mural de la volta de la nau i del cor, que representa
esgrafiats. Daten del segle XVIII (12.01.127-001-0061;
12.01.127-001-0063; 12.01.127-001-0065)
1.b)
En el cor:
Relleu escultòric sobre petxina que representa Sant Pere. Anònim, del
segle XVIII. (12.01.127-001-0067)
Òrgan
barroc, datat en 1791 (12.01.127-001-0113)
Cadirat del cor. Compost per dos grups de seients. D’estil neoclàssic i
datable entre final del segle XVIII i començament del segle XIX.
(12.01.127-001-0059; 12.01.127-001-0060)
Barana del cor. Segle XVIII. (12.01.127-001-0058)
1.c)
En la sagristia:
Moble
calaixer. Segle XIX. (12.01.127-001-0041)
1.d)
En la sostrada:
Conjunt de jàsseres o bigues, permòdols, posts i vessants amb decoració
policroma que representa escuts, motius geomètrics i vegetals i figures
humanes. Datables entre el segle XIII i XIV. (Des de
12.01.127-001-0111.02 fins a 12.01.127-001-0111.28)
Pertinences i accessoris:
2.a)
Retaule de Sant Doménec de Guzmán. Procedent del segle XV i obra de
Valentí Montoliu. Tan sols se’n conserven cinc taules. (Des de
12.01.127-001-0112.00 fins a 12.01.127-001-0112.07)
2.b)
Fragment de taula amb pintura gòtica. S. XIV (12.01.127-001-0008)
2.c)
Orfebreria:
Creu
processional de plata. Segle XV (segon terç). Punxó de Morella
(12.01.127-001-0017)
Creu
processional de plata sobredaurada. Segle XV (segon terç). Punxó de
Morella (12.01.127-001-0018)
Calze
de plata sobredaurada. Segle XV. Punxó de València (12.01.127-001-0029)
Custòdia de plata sobredaurada. Segle XVII (12.01.127-001-0021)
Lignum crucis de plata. S. XIV. Punxó de Morella. (12.01.127-001-0015).
Lignum crucis de plata. S. XIV. (12.01.127-001-0016)
Calze
de plata sobredaurada. Datat en 1626. (12.01.127-001-0009)
Calze
de plata sobredaurada. S. XVIII. (12.01.127-001-0011)
Reliquiari de Sant Doménec, de plata sobredaurada. S. XIX. Punxó de José
Gallén (12.01.127-001-0020)
Calze
neogòtic de plata.
e)
Normativa de protecció de l’immoble i el seu entorn
Monument:
Art.
1. Caldrà atenir-se al que disposa la secció segona, Règim dels béns
immobles d’interés cultural, del capítol III, títol II de la Llei 4/1998
d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural
Valencià (DOGV de 18.6.1998), aplicable a la categoria de Monument.
Art.
2. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la
posada en valor i gaudi patrimonial del Bé i contribuïsquen a la
consecució dels dits fins. L’autorització particularitzada d’ús es
regirà segons allò que disposa l’art. 35 de la Llei del Patrimoni
Cultural Valencià.
Entorn de protecció:
Art.
3. Es mantindrà la parcel·lació existent, si bé podrà acceptar-se
l’agrupació de les parcel·les de l’entorn, mentres no se supere una
amplària final màxima de façana de 16 m.
Art.
4. Les alineacions seran les establides en el Projecte de Delimitació de
Sòl Urbà de Vallibona, aprovat definitivament per la Comissió
Territorial d’Urbanisme el 22 de desembre de 1988. L’altura reguladora,
definida segons el Reglament de Zones d’Ordenació Urbanística de la
Comunitat Valenciana, dels edificis serà l’actualment existent en els
edificis anteriors a 1940. En la resta, no superarà el nombre màxim de
plantes de tres, inclosa la baixa, amb una alçària reguladora de 9,50 m.
Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim
“Fora d’ordenació”. A l’efecte, en els supòsits que concloga la seua
vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable
a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes
superiors o una substitució voluntària d’aquells, se’ls aplicaran les
ordenances de protecció d’esta normativa.
Art.
5. L’ús característic dels edificis serà el residencial, amb els usos
compatibles acceptats pel Projecte de Delimitació de Sòl.
Art.
6. En els edificis de l’entorn, pel seu alt valor ambiental i
testimonial, d’una arquitectura i tipologia que caracteritza l’entorn
del monument, no es podran demolir les façanes visibles des de la via
pública, preservant i restaurant-ne els caràcters originaris.
Art.
7. Les façanes de remodelació d’aquelles que no siguen tradicionals
s’adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i acabats de la zona,
atenent les disposicions següents:
Els
ràfols de coberta seran els tradicionals en la zona.
Els
buits seran de proporció vertical, disposició i dimensions
característiques de la zona.
Es
prohibixen els acabats amb materials no tradicionals o que comporten la
imitació d’altres materials.
Els
balcons seran de safata, de grossor no superior a 15 cm, vol no superior
a 50 cm, longitud màxima d’1.80 metres i barana de ferro o de fusta,
prohibint-se els miradors.
Les
fusteries seran de fusta de color i poliment tradicional.
Es
prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables
tradicionals.
Art.
8. Les obres de reforma interior, que aconseguisquen el nivell de
rehabilitació, que s’escometen en els edificis inclosos en l’entorn,
hauran d’adequar la façana a les condicions estètiques d’esta normativa.
Art.
9. Les cobertes seran inclinades, de pendent màxima del 35%, a dos
aigües, de teula àrab. L’altura màxima de carener serà de 2,30 m sobre
la cornisa.
Art.
10. Allò que no regule la present normativa necessitarà l’autorització
de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, preceptiva —amb
caràcter previ a la concessió de llicència o aprovació municipal—,
segons l’article 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, per a
qualsevol intervenció, inclús les regulades pels articles anteriors; la
dita autorització haurà de tindre en compte els criteris establits en
l’article 39.3 de la mateixa llei.
DECRET DEL CONSELL DE LA GENERALITAT
DECLARANT BÉ D'INTERÉS CULTURAL AMB LA CATEGORIA DE MONUMENT L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE VALLIBONA
Conselleria de Cultura,
Educació i Esport
DECRET 263/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat,
pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de monument,
l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona
(Castelló). [2004/X12626]
Número DOGV: 4901
Data DOGV: 13.12.2004
Secció: III. CONVENIS I ACTES
Subsecció: G) ALTRES ASSUMPTES
Origen inserció: Conselleria de Cultura, Educació i Esport
Títol inserció:
DECRET 263/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de monument, l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló). [2004/X12626]
Text de la inserció: DECRET 263/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de monument, l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló). [2004/X12626]
L'article 31.5 de
l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la
competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric,
artístic, monumental, arqueològic i científic. Així mateix, l'article
26.2 de
la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa
que la
declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà per mitjà de Decret del
Consell
de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esport.
Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei
16/1985,
de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol reserva a l'administració
general de l'estat.
Per mitjà de Resolució de 28 de gener de 2004, de la Direcció General de
Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de
Cultura, Educació i Esport, es va acordar tindre per incoat expedient
per a la
declaració de bé d'interés cultural, amb categoria de monument,
l'església
parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
En la tramitació de l'expedient, i de conformitat amb el que establix
l'article
27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià,
s'han
demanat els informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la
Reial
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
En compliment del que disposa l'article 27.6 de la citada llei, han
sigut
igualment observats els tràmits preceptius d'informació pública i
audiència al
Ajuntament de Vallibona i als propietaris de l'immoble.
En virtut del que exposa, d'acord amb el que establix la normativa
referenciada
i vistes las al·legacions presentades, a proposta del conseller de
Cultura,
Educació i Esport i després de la deliberació del Consell de la
Generalitat, en
la reunió del dia 3 de desembre de 2004,
DECRETE
Article 1
Es declara bé d'interés cultural, amb categoria de monument, l'església
parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
Article 2
L'entorn de protecció afectat per la declaració de bé d'interés
cultural, així
com el seu règim de protecció, queda definit en els annexos adjunts que
formen
part del present decret. La documentació complementària obra en
l'expedient de
la seua raó.
Article 3
De conformitat amb el que disposa l'apartat 2.c) de l'article 28 de la
Llei
4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, participen de la
condició de bé d'interés cultural els béns que, com a parts integrants,
pertinences i accessoris, es relacionen en els annexos del present
decret.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari
General
del Patrimoni Cultural Valencià.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i
entrarà en
vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana.
València, 3 de desembre de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Cultura, Educació i Esport,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX I
DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ
1. Denominació
Església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu.
2. Descripció
Basada principalment en l'article d'Arturo Zaragozá, ressenyat en la
bibliografia.
a) Immoble objecte de la declaració
La població de Vallibona està situada en el profund solc pel qual
discorre el
riu Cérvol, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Està
assentada en un
vessant orientat al sud-est, en un meandre del riu. A les seues esquenes
s'alcen grans muralles rocoses que la protegixen dels vents del nord. En
la
part més alta, rodejada per l'estret llogaret, es localitza l'església
parroquial.
Esta església posseïx un extraordinari interés, per ser un exemple
excel·lent
de temple dels anomenats de Reconquista, amb arcs diafragma de traçat
apuntat i
coberta de teula a dos aigües. Disposa, a més, d'una sostrada mudèjar
d'una
excel·lent factura i única en la seua significativa decoració policroma.
De
gran qualitat i bellesa és també el revestiment barroc que emmascara la
seua
arquitectura original.
La notícia més antiga coneguda sobre la parròquia de Vallibona és la
referència
als pagaments del delme de la croada en 1279 i 1280. La quantia d'estos
és
semblant a la de llogarets de major importància, com Catí, Portell o
Vilafranca. El fet que van fer els pagaments a través de la parròquia fa
pensar
que ja existia l'edifici que donava recer a esta institució.
L'església és d'una sola nau, rectangular, amb capelles laterals
disposades
entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns són
trapezoïdals, que
van adaptant el rectangle inicial a les corbes de nivell del terreny.
Les
longituds dels trams són diferents. Oscil·len entre els 2,50 i 3,50
metres. El
tram dels peus és de major profunditat, 5,90 metres, la qual cosa permet
allotjar un cor de certa amplitud.
Al voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la
parròquia: després de la cruixia que allotja el presbiteri se situa la
sagristia, i sobre esta, un porxo magatzem. Al costat de l'evangeli,
junt amb
la capçalera, s'afegix la capella de la Comunió, que és de planta
rectangular i
es cobrix amb una volta de canó paredada. En el mateix costat, als peus,
està
situada la torre campanar. Esta és de planta quadrada i consta de dos
cossos.
El primer és de maçoneria, i en el seu interior es desenvolupa l'escala
d'accés. El segon allotja les campanes, és de planta vuitavada i està
construït
amb rajola. La torre es corona amb un capitell, de planta octogonal de
teula.
El campanar, en el seu conjunt, té un fort sabor mudèjar. Recorda les
construccions aragoneses d'este estil dels segles XVII i XVIII. Als peus
de
l'església, al costat de la torre, se situa la casa abadia. Finalment,
en el
mur façana orientat cap al sud, s'afig un porxo que protegix l'entrada
lateral
i cobrix el carreró que rodeja l'església per eixe costat. El porxo té
una
coberta llenyosa, i s'hi accedix a través de dos arcs apuntats situats
en els
extrems del cobert. Tres arcs del mateix traçat es disposen en el seu
mur sud.
La nau es cobrix amb una volta de canó amb llunetes. El tram dels peus,
amb una
cúpula oval rebaixada que recolza en l'arc de faixó de la nau i en
petxines
disposades en la testera dels peus. La cúpula es tanca amb una gran clau
de
fusta tallada i daurada. Les capelles es cobrixen amb voltes de canó,
excepte
la quarta del costat de l'epístola, que ho fa amb una cúpula sobre
petxines.
Totes les voltes són paredades, i estan decorades amb potents
esgrafiats, amb
motius vegetals en la seua major part, de gran efecte. L'òrgan, datat en
1791,
està situat sobre la capella del segon tram del costat de l'epístola.
L'església té dos accessos. L'entrada situada als peus està formada per
un arc
rebaixat i motlurat que és de l'art dels segles XV o XVI. L'entrada
lateral és
més antiga, ja que conserva una portada de tradició romànica. Està
situada en
el tercer tram del costat de l'epístola. Queda protegida pel porxo, i es
forma
per mitjà d'un gran arc de pedra dovellat que es tendix des d'impostes
motlurades i queda rematat per un cordó de similar motluració. L'arc ha
sigut
escairat i repicat. A l'exterior, en el tram de la capçalera, es veu una
finestra gòtica cegada que conserva restes de mainell i de la traceria.
La sostrada medieval
Sobre les voltes paredades pot veure's, descansant en arcs diafragma de
pedra,
de traçat apuntat i 11,40 metres de llum, la sostrada medieval. Este
disposa de
dos vessants. Es conserva intacte el vessant corresponent al costat de
l'epístola. El vessant corresponent al costat de l'evangeli i la gaveta
van ser
desmuntats al començament del segle XX, amb l'objecte de formar una nova
coberta de major altura i amplitud que alberga l'afegida capella de la
Comunió.
El bigam i l'enfustat procedixen en gran part de la sostrada desmuntada.
Este
fet permet observar la forma i dimensions de les distintes peces que
formen la
coberta, la qual cosa ajuda la reconstrucció gràfica d'esta.
No queda res de la sostrada del tram dels peus, excepte uns permòdols de
fusta
sobre l'arc. Són, doncs, cinc els trams de sostrada conservats.
La sostrada és de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu
colorit, està aplicada sobre una base al tremp. Els colors predominants
són el
roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en taller i armar-se
posteriorment, ja
que algunes peces disperses mostren com van ser retallades, una vegada
pintades, per a situar-les en el seu lloc.
Estructuralment, es compon de set peces diferents, cada una de les quals
porta
un tipus de decoració específica. Independentment d'estes peces es troba
la
gaveta central.
Les peces descrites, de baix a dalt, són les següents:
1r. Permòdols. Servixen de suport a les bigues i per acurtar la llum
dels
trams. Són tots dels anomenats de proa. Estan tallats en una escairada
de 13 x
13 cm, i volen 39 cm. En estos hi ha pintats grotescos caps humans
allotjats
entre rissos.
2n. Sabatilles. Les bigues descansen sobre els permòdols per mitjà
d'esta peça.
Tenen el perfil bisellat i estan decorades amb dents de serra.
3r. Jàsseres o bigues. Són de secció trapezoïdal. La base és de 13 cm, i
les
altures, de 19 cm i 24 cm. La longitud és variable; la mitjana és de
3,40 m.
Estan decorades amb dos bandes horitzontals de color roig, sobre les
quals es
munten cartel·les amb escuts heràldics. Estos es disposen en nombre de
tres per
obertura i cara; estan emmarcats en llaceries, i destaquen sobre un fons
de
motius vegetals. De moment, atesa la dificultat d'accés a la coberta,
només
s'han localitzat 17 escuts diferents, entre els quals el de la població
i el
reial d'Aragó. Altres escuts podrien identificar-se amb el de la ciutat
de
Morella o amb famílies de la mateixa ciutat (Punter, Aguiló).
4t. Travessers. Descansen transversalment sobre bigues. Tenen una secció
de 7 x
8,5 cm; porten estries per a allotjar-hi les tapes; és l'única peça de
la
sostrada que manca de decoració.
5è. Tapadures. Oculten el punt de contacte entre els travessers i les
bigues.
Són fines plaquetes la longitud de les quals depén de la separació dels
travessers. Porten una decoració extremadament diversa: franges,
lletroïdes
musulmans, flora estilitzada, animals i figures humanes.
6è. Tapajuntes. Són llistons de perfil trapezoïdal. Se situen sobre els
travessers ocultant el punt de contacte de les posts entre si i amb la
resta de
les peces. El perfil bisellat fa que es formen xicotets cassetons
successius.
Estan decorats amb botons de flor i dents de serra.
7è. Posts. Tanquen la sostrada, i sobre estes descansa una grossa capa
de
morter pobre i la teula. Tenen aproximadament dos metres de llargària, i
porten
només pintat l'espai que queda visible des de baix. Són les peces de
major
riquesa decorativa. Les situades en el vessant intacte estan decorades
amb
estreles i temes vegetals emmarcats per llaceries. La dimensió de la
zona
pintada de la post és variable segons el tram.
Les posts de major interés es troben desordenades, fora de la seua
situació
original. Han de procedir de la gaveta central, ja que les seues
dimensions no
corresponen amb la dels vessants. Algunes adopten forma d'alfardó. Entre
els
temes decoratius hi ha un cavaller amb escut. L'escut ostenta la figura
d'una
mitja lluna (escut que també es troba en les cartel·les de les bigues),
una
dona nua (Eva), escenes cortesanes, animals amb cap humà, entrellaçats i
inscripcions cúfiques.
En el conjunt pictòric de la sostrada s'evidencia diversitat de
tradicions
culturals. Els entrellaçats, el tractament de temes vegetals i les
inscripcions
cúfiques són de clara procedència mudèjar. Les escenes cortesanes, el
cavaller
de la mitja lluna o Eva poden adscriure's al gòtic lineal. A pesar de la
diversitat de temes i estils, la sostrada pareix haver-se construït
d'una sol
impuls. L'organització estructural és idèntica en tots els trams, i els
boquets
des d'on s'estenen les bigues, que són les primeres peces col·locades,
són
iguals en tota la sostrada.
b) Parts integrants
L'església amb el seu campanar, sagristia i la capella de la Comunió.
c) Delimitació de l'entorn afectat
Justificació de la delimitació proposada:
El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció
consistix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:
.Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, podent
afectar el
mateix, tant visualment com físicament qualsevol intervenció que es
realitze
sobre aquelles.
.Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que en
constituïxen
l'entorn visual i ambiental immediat, i en el qual qualsevol intervenció
que es
realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció
d'aquell o
del caràcter de l'espai urbà.
.Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les
ennumerades
anteriorment, i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.
.Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, tot i no tindre
una
situació d'immediatesa amb el BIC, afecten de manera fonamental la
percepció
d'este.
Origen: Punt A, situat en l'eix del carrer de Sant Doménec, intersecció
amb la
prolongació de la mitgera esquerra de la casa núm. 11 del carrer de Sant
Doménec.
Sentit: Horari.
Línia delimitadora: La línia que delimita l'entorn de protecció de
l'església
recorre les parts posteriors de les cases que donen al carrer de Sant
Doménec,
continua per les façanes de les cases núm. 10, núm. 12, núm. 14 i núm.
16 del
carrer de Sant Roc. Creua el carrer de Mossén Vicent per a continuar per
la
mitgera nord de la casa núm. 2 d'esta. Continua per les parts posteriors
de les
cases que donen al carrer de Roda Soriano, fins a la núm. 13; gira cap
al
sud-oest per la mitgera est d'esta casa, creua el carrer de Roda Soriano
i
s'introduïx en l'illa cadastral núm. 2909 per la mitgera sud-est de la
casa
núm. 16 d'este carrer. Continua per les parts posteriors de les cases
números
14, 12, 10, 8, 6, 4 i 2 del carrer, per a prosseguir cap a l'est per les
parts
posteriors de les cases amb façana a la plaça del Cabdill, fins al
carrer del
Portalet, creuant-lo, per a continuar per la part posterior de la casa
núm. 5
de la plaça del Cabdill fins al punt d'origen.
d) Béns mobles que comprén i que constituïsquen part essencial de la
seua
història
1. PARTS INTEGRANTS:
1.a) Decoració mural de la volta de la nau i del cor, que representa
esgrafiats. Daten del segle XVIII (12.01.127-001-0061;
12.01.127-001-0063;
12.01.127-001-0065)
1.b) En el cor
.Relleu escultòric sobre petxina que representa Sant Pere. Anònim, del
segle
XVIII. (12.01.127-001-0067)
.Òrgan barroc, datat en 1791 (12.01.127-001-0113)
.Cadirat del cor. Compost per dos grups de seients. D'estil neoclàssic i
datable entre final del segle XVIII i començament del segle XIX.
(12.01.127-001-0059; 12.01.127-001-0060)
.Barana del cor. Segle XVIII. (12.01.127-001-0058)
1.c) En la sagristia:
.Moble calaixer. Segle XIX. (12.01.127-001-0041)
1.d) En la sostrada:
.Conjunt de jàsseres o bigues, permòdols, posts i vessants amb decoració
policroma que representa escuts, motius geomètrics i vegetals i figures
humanes. Datables entre el segle XIII i XIV (des de
12.01.127-001-0111.02 fins
a 12.01.127-001-0111.28)
2. PERTINENCES I ACCESSORIS:
2.a) Retaule de Sant Doménec de Guzmán. Procedent del segle XV i obra de
Valentí Montoliu. Tan sols se'n conserven cinc taules. (Des de
12.01.127-001-0112.00 fins a 12.01.127-001-0112.07)
2.b) Fragment de taula amb pintura gòtica. S. XIV (12.01.127-001-0008)
2.c) Orfebreria:
. Creu processional de plata. Segle XV (segon terç). Punxó de Morella
(12.01.127-001-0017)
. Creu processional de plata sobredaurada. Segle XV (segon terç). Punxó
de
Morella (12.01.127-001-0018)
. Calze de plata sobredaurada. Segle XV. Punxó de València
(12.01.127-001-0029)
. Custòdia de plata sobredaurada. Segle XVII (12.01.127-001-0021)
. Lignum crucis de plata. S. XIV. Punxó de Morella.
(12.01.127-001-0015).
. Lignum crucis de plata. S. XIV. (12.01.127-001-0016)
. Calze de plata sobredaurada. Datat en 1626. (12.01.127-001-0009)
. Calze de plata sobredaurada. S. XVIII. (12.01.127-001-0011)
. Reliquiari de Sant Doménec, de plata sobredaurada. S. XIX. Punxó de
José
Gallén (12.01.127-001-0020)
. Calze neogòtic de plata.
e) Normativa de protecció de l'immoble i el seu entorn
Monument:
Article 1
Caldrà ajustar-se al que preveu la secció segona, del capítol III, del
títol II
de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià,
relativa al
règim dels béns immobles d'interés cultural, en allò aplicable a la
categoria
de Monument.
Article 2
Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la
posada en
valor i gaudi patrimonial del Bé i contribuïsquen a la consecució dels
dits
fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que
disposa
l'article 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Entorn de protecció:
Article 3
Es mantindrà la parcel·lació existent, si bé podrà acceptar-se
l'agrupació de
les parcel·les de l'entorn, mentres no se supere una amplària final
màxima de
façana de 16 m.
Article 4
Les alineacions seran les establides en el Projecte de Delimitació de
Sòl Urbà
de Vallibona, aprovat definitivament per la Comissió Territorial
d'Urbanisme el
22 de desembre de 1988. L'altura reguladora, definida segons el
Reglament de
Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana, dels edificis
serà
l'actualment existent en els edificis anteriors a 1940. En la resta, no
superarà el nombre màxim de plantes de tres, inclosa la baixa, amb una
alçària
reguladora de 9,50 m. Els edificis que superen este nombre de plantes es
regiran pel règim .Fora d'ordenació.. A este efecte en els supòsits en
què,
conclosa la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de
transcendència
equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les
plantes
superiors o una substitució voluntària dels mateixos, se li aplicaran
les
ordenances de protecció d'aquesta normativa.
Article 5
L'ús característic dels edificis serà el residencial, amb els usos
compatibles
acceptats pel Projecte de Delimitació de Sòl.
Article 6
En els edificis de l'entorn, pel seu alt valor ambiental i testimonial,
d'una
arquitectura i tipologia que caracteritza l'entorn del monument, no es
podran
demolir les façanes visibles des de la via pública, preservant i
restaurant els
caràcters originaris d'estes.
Article 7
Les façanes de remodelació d'aquelles que no siguen tradicionals
s'adequaran
amb caràcter estètic a la tipologia i acabats de la zona, atenent les
disposicions següents:
.Els ràfols de coberta seran els tradicionals en la zona.
.Els buits seran de proporció vertical, disposició i dimensions
característiques de la zona.
.Es prohibixen els acabats amb materials no tradicionals o que comporten
la
imitació d'altres materials.
.Els balcons seran de safata, de grossor no superior a 15 cm, vol no
superior a
50 cm, longitud màxima d'1.80 metres i barana de ferro o de fusta,
prohibint-se
els miradors.
.Les fusteries seran de fusta de color i poliment tradicional.
.Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors
enrotllables
tradicionals.
Article 8
Les obres de reforma interior, que aconseguisquen el nivell de
rehabilitació,
que s'escometen en els edificis inclosos en l'entorn, hauran d'adequar
la
façana a les condicions estètiques d'esta normativa.
Article 9
Les cobertes seran inclinades, de pendent màxima del 35%, a dos aigües,
de
teula àrab. L'altura màxima de carener serà de 2,30 m sobre la cornisa.
Article 10
De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11
de juny,
del Patrimoni Cultural Valencià, i encara quan es dote d'una
planificació
patrimonialment validada, qualsevol actuació en el bé o en el seu entorn
de
protecció requerirà de l'autorització prèvia de la conselleria competent
en
matèria de cultura.
Article 11
Totes les actuacions i obres que suposen l'alteració del subsòl del
conjunt
quedaran subjectes al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d'11
de juny,
del Patrimoni Cultural Valencià, i requeriran la prèvia intervenció
arqueològica.
Béns mobles
Article 12
Caldrà ajustar-se al que disposa la secció tercera, del capítol III, del
títol
II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià,
relativa
al règim dels béns mobles d'interés cultural.
DISPOSICIÓ GENERAL
Article 13
La contravenció del que preveu la present normativa determinarà la
responsabilitat dels seus causants en els termes establits en la Llei
4/1998,
d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i la resta de lleis que
s'hi
apliquen.
ANNEX II
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
La
població de Vallibona està situada en el profund solc pel qual discorre
el riu Cérvol, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Està
assentada en un vessant orientat al sud-est, en un meandre del riu. A
les seues esquenes s’alcen grans muralles rocoses que la protegixen dels
vents del nord. En la part més alta, rodejada per l’estret llogaret, es
localitza l’Església Parroquial.
Esta
església posseïx un extraordinari interés, per ser un exemple excel·lent
de temple dels anomenats de Reconquista, amb arcs diafragma de traçat
apuntat i coberta de teula a dos aigües. Disposa, a més, d’una sostrada
mudèjar d’una excel·lent factura i única en la seua significativa
decoració policroma. De gran qualitat i bellesa és també el revestiment
barroc que emmascara la seua arquitectura original.
La
notícia més antiga coneguda sobre la parròquia de Vallibona és la
referència als pagaments del delme de la croada en 1279 i 1280. La
quantia d’estos és semblant a la de llogarets de major importància, com
Catí, Portell o Vilafranca. El fet que van fer els pagaments a través de
la parròquia fa pensar que ja existia l’edifici que donava recer a esta
institució.
L’església és d’una sola nau, rectangular, amb capelles laterals
disposades entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns són
trapezoïdals, que van adaptant el rectangle inicial a les corbes de
nivell del terreny. Les longituds dels trams són diferents. Oscil·len
entre els 2,50 i 3,50 metres. El tram dels peus és de major profunditat,
5,90 metres, la qual cosa permet allotjar un cor de certa amplitud.
Al
voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la
parròquia: després de la cruixia que allotja el presbiteri se situa la
sagristia, i sobre esta, un porxo magatzem. Al costat de l’evangeli,
junt amb la capçalera, s’afig la capella de la Comunió, que és de planta
rectangular i es cobrix amb una volta de canó aparedada. En el mateix
costat, als peus, està situada la torre campanar. Esta és de planta
quadrada i consta de dos cossos. El primer és de maçoneria, i en el seu
interior es desenvolupa l’escala d’accés. El segon allotja les campanes,
és de planta huitavada i està construït amb rajola. La torre es corona
amb un capitell, de planta octogonal de teula. El campanar, en el seu
conjunt, té un fort sabor mudèjar. Recorda les construccions aragoneses
d’este estil dels segles XVII i XVIII. Als peus de l’església, al costat
de la torre, se situa la casa abadia. Finalment, en el mur façana
orientat cap al sud, s’afig un porxo que protegix l’entrada lateral i
cobrix el carreró que rodeja l’església per eixe costat. El porxo té una
coberta llenyosa, i s’hi accedix a través de dos arcs apuntats situats
en els extrems del cobert. Tres arcs del mateix traçat es disposen en el
seu mur sud.
La
nau es cobrix amb una volta de canó amb llunetes. El tram dels peus, amb
una cúpula oval rebaixada que recolza en l’arc faixó de la nau i en
petxines disposades en la testera dels peus. La cúpula es tanca amb una
gran clau de fusta tallada i daurada. Les capelles es cobrixen amb
voltes de canó, excepte la quarta del costat de l’epístola, que ho fa
amb una cúpula sobre petxines. Totes les voltes són aparedades, i estan
decorades amb potents esgrafiats, amb motius vegetals en la seua major
part, de gran efecte. L’òrgan, datat en 1791, està situat sobre la
capella del segon tram del costat de l’epístola.
L’església té dos accessos. L’entrada situada als peus està formada per
un arc rebaixat i motlurat que és de l’art dels segles XV o XVI.
L’entrada lateral és més antiga, ja que conserva una portada de tradició
romànica. Està situada en el tercer tram del costat de l’epístola. Queda
protegida pel porxo, i es forma per mitjà d’un gran arc de pedra
dovellat que es tendix des d’impostes motlurades i queda rematat per un
cordó de similar motluració. L’arc ha sigut escairat i repicat. A
l’exterior, en el tram de la capçalera, es veu una finestra gòtica
cegada que conserva restes de mainell i de la traceria.
Consell Valencià de Cultura
Informe sobre la declaració com BIC de l’església parroquial de
l’Assumpció de Vallibona
Autor: Comissió de Llegat Històric i Artístic
Ple: 30 d’abril de 2004
Antecedents
Amb data 18 de febrer de 2004 va tindre entrada al Consell Valencià de
Cultura l’escrit de la Direcció General de Política Lingüística i
Patrimoni Cultural Valencià demanant l’informe preceptiu, d’acord amb
l’art. 27.5 de la llei 4/98, d’11 de juny, de Patrimoni Cultural
Valencià, sobre la proposta de declaració com B.I.C. de l’església
parroquial de l’Assumpció de Vallibona. Trametent-se a la Comissió de
Llegat Històric i Artístic per a que formulara el report oportú.
L’objecte de la petició de declaració correspon al conjunt format per
l’església amb la torre-campanar, la sagristia i la capella de la
Comunió.
Sobre el be a protegir i la seua condició de B.I.C
La vila de Vallibona, segurament d’origen musulmà tal i com indica
Carlos Sarthou Carreres en la seua Geografia de la província de
Castelló, en 1918, adquireix relleu històric quan en 1271 el fill de
Blasco d’Alagó (qui l’havia conquistada en 1233) la repobla i es
integrada en la Tinença de Benifassà. La unió de la vila al Monestir de
Benifassà1, en 1272, tindrà una importància cabdal en el desenvolupament
religiós de la població2 i en la pròpia consolidació d’una futura
arquitectura eclesial que propiciarà un nombre destacat de construccions
com ara l’ermitori de sant Doménec, el de santa Àgueda i, sobre tot,
l’església parroquial d l’Assumpció. Posteriorment, Vallibona, passarà
al terme general de Morella com
1 CABANES PECOURT, Mª Desamparados. “Los Monasterios Valencianos”.
Universitat de València, València. 1974.
2 ALANYÀ i ROIG, Josep. “El Seminari Diocesà de Tortosa”, Tortosa. 2001.
Consell Valencià de Cultura 1
Palau de Forcalló
Museu, 3 – 46003 València
963865516 cvc@gva.es
Consell Valencià de Cultura
aldea, i s’independitzarà amb la resta de les antigues aldees morellanes
en febrer de 16913.
L’església, d’una sola nau, de sis trams, irregulars, té al seu voltant
les esmentades dependències de la sagristia, el campanar i la capella de
la Comunió. Sobre la sagristia hi ha unes golfes que serveixen de
magatzem.
En aquesta església es celebraren, entre 1411 i 1414, algunes de les
reunions que portaren a Morella el rei, Ferran, el papa, Benet XIII, i
el sant, Vicent Ferrer, per tal de concloure amb la divisió eclesial i
papal, coneguda com Cisma d’Occident4. Probablement eixos esdeveniments
històrics i la importància de la ciutat morellana, a la que pertanyia
com hem dit Vallibona, propiciaren la riquesa que anirà atresorant
l’església parroquial i, concretament, l’obra de la seua sostrada
medieval.
Descansant sobre els arcs diafragma de pedra pot observar-se la sostrada
medieval. De fusta policromada, la pintura conserva un colorit viu en el
que predominen el roig, groc i verd. Escuts nobiliaris, escenes
cortesanes, representacions bíbliques (com l’Eva nueta), animals
antropomòrfics, flors, grafies cúfiques, etc..... configuren un
artesonat que ha estat considerat com un dels més rellevants d’Espanya i
encara d’Europa5.
Però també el campanar presenta característiques peculiars i originals.
Antiga torre de defensa, junt a altres dos avui desaparegudes, ofereix
un dels pocs elements arquitectònics mudèixars de la zona (cal esmentar
que les lletres cúfiques de la sostrada permeteixen, amb la remodelació
del campanar, assegurar una intervenció de mudèixars valencians o
aragonesos en l’església).
Un altre element valuós de l’església, en aquest cas moble però inserit
en l’estructura, és l’orgue de 1791 que actualment està en desús.
3 MUÑOZ BADIA, Ricardo. “Morella y Benifassar”. Editorial Antinea,
Vinaròs. 2000.
4 GOMEZ ACEBES, Alfredo i GOMEZ SANJUAN, José A.. “L’esglèsia de
Vallibona”. Vallibona, s.d.
5 FONOLLOSA, Emili. “El alfarje de la iglesia de Vallibona: una curiosa
colección de escudos heràldicos”. Vallibona, s.d. Consell Valencià de
Cultura 2
Palau de Forcalló
Museu, 3 – 46003 València
963865516 cvc@gva.es
Consell Valencià de Cultura
L’església parroquial de la Marededéu de l’Assumpció no solament
presenta valors arquitectònics o de patrimoni moble rellevant, també des
de la vessant antropològica i etnogràfica ofereix unes variables a
destacar. Des del temple partirà, cada set anys, el pelegrinatge al
terolenc poble de Penya-Roja de Tastavins, recordant la promesa del
segle XIV quan una pesta va deixar Vallibona sense dones, i des de la
població veïna set fadrines penyarogenques matrimoniaren amb set fadrins
vallibonencs configurant l’origen dels actuals habitants6. El divendres
posterior al dia de l’Assumpció, a les sis del matí, s’inicia una
pelegrinació que ha esdevingut referent d’entre les romeries i
robigàlies del nord valencià. A la façana del temple parroquial
vallibonenc, junt a la porxada d’entrada (un altre element a destacar de
l’església i que recorda les avantesglèsies de certes zones aragoneses),
s’ha colocat un retaule ceràmic del pelegrinatge i de l’agermanament
dels dos pobles.
Moltes més parts interessants presenta, arquitectònicament i també pel
que fa referència al patrimoni moble, el conjunt del temple tal i com
manifesta l’ampli i rigorós estudi bastit per la Dir. Gral. de Política
Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport, que es recolza sobre tot en els treballs del doctor
Arturo Zaragozà.
Conclusions
1) Es oportuna i convenient, per tal de garantir la conservació del
conjunt eclesial vallibonenc, la declaració com Be d’Interés Cultural el
conjunt format pel temple parroquial amb tot el seu contingut moble i
immoble.
2) L’estat d’alguns dels bens mobles més rellevants (sostrada, orgue
barroc, etc....) exigeix la intervenció urgent dels poders públics per
tal de recuperar un patrimoni actualment en greu perill de ruïna i
encara destrucció. Tot i la modèstia de les possibilitats municipals
seria escaient l’aportació de les
6 FENOLLOSA,J
. Emili. “Vallibona, a la vora del riu Cêrvol”. Au, revista de Morella.
Tardor 2000.
Consell Valencià de Cultura 3
Palau de Forcalló
Museu, 3 – 46003 València
963865516 cvc@gva.es
Consell Valencià de Cultura
Consell Valencià de Cultura 4
Palau de Forcalló
Museu, 3 – 46003 València
963865516 cvc@gva.es
institucions autonòmiques i provincials, així com de les entitats
privades que puguen interessar-se, per tal que eixa recuperació fóra
positiva aviat.
3) També la resta de patrimoni religiós del municipi, especialment la
magnífica ermita de sant Doménec i la de Sta. Àgueda, seria convenient
foren objecte d’una intervenció que permeta la seua repristinització.
4) Caldrà que es fixe un règim de visites dels edificis religiosos,
d’acord amb la legislació sobre patrimoni.
NOTA D'ACTUALITAT SOBRE L'ESGLÉSIA DE VALLIBONA.
El darrer dijous 19 d'agost es va visitar l'església parroquial de Vallibona per part d'una comisió de tècnics.
La visita es fa fer arran del escrit que va remetre el Col·lectiu Avinsilona de Vallibona el 23 de febrer de 2004, davant la Conselleria de Cultura, pel que es sol·licità una intervenció d'urgència per solucionar els problemes de filtracions a la sostrada mudejar de l'església.
Els tècnics que s'acostaren a Vallibona són: Francisco Taberner (President del CTAV i Professor Titular del Departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València, encarregat de fer un informe de l'església de Vallibona per a l'Academia de Sant CArles de València); Arturo Zaragoza (Arquitecte de la Conselleria de Cultura, Direcció Territorial de Castelló); Fina Martínez (Directora de l'equip de restauració de la Fundació Llum de les Imatges); Yolanda Gil (Comisaria de l'exposició LLum de les Imatges. Sant Mateu 2005); Camila Miletto (Arquitecte restauradora guardonada amb el Premi Europa Nostra 2004).
Es visità l'edifici per tal de redactar el projecte d'intervenció i es valorà la possibilitat de poder extraure, restaurar i mostrar a l'exposició LLum de les Imatges alguna de les taules de la sostrada.
Col·lectiu Avinsilona
Vallibona, agost 2004
LA SOSTRADA MEDIEVAL DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE VALLIBONA
LA SOSTRADA MEDIEVAL
Sobre les voltes aparedades pot veure’s, descansant en arcs diafragma de pedra, de traçat apuntat i 11,40 metres de llum, la sostrada medieval. Esta disposa de dos vessants. Es conserva intacte el vessant corresponent al costat de l’epístola. El vessant corresponent al costat de l’evangeli i la gaveta van ser desmuntats al començament del segle XX, amb l’objecte de formar una nova coberta de major altura i amplitud que alberga l’afegida capella de la Comunió. El bigam i el postam procedixen en gran part de la sostrada desmuntada. Este fet permet observar la forma i dimensions de les distintes peces que formen la coberta, la qual cosa ajuda la reconstrucció gràfica d’esta.
|
|
|
No queda res de la sostrada del tram dels peus, excepte uns permòdols de fusta sobre l’arc. Són, doncs, cinc els trams de sostrada conservats.
 |
 |
La sostrada és de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu colorit, està aplicada sobre una base al tremp. Els colors predominants són el roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en taller i armar-se posteriorment, ja que algunes peces disperses mostren com van ser retallades, una vegada pintades, per a situar-les en el seu lloc.
Estructuralment, es compon de set peces diferents, cada una de les quals porta un tipus de decoració específica. Independentment d’estes peces es troba la gaveta central.
 |
 |
Les peces descrites, de baix a dalt, són les següents:
1r. Permòdols. Servixen de suport a les bigues i per a acurtar la llum dels trams. Són tots dels anomenats de proa. Estan tallats en una escairada de 13 x 13 cm, i volen 39 cm. En estos hi ha pintats grotescos caps humans allotjats entre rissos.
 |
 |
 |
 |
2n. Sabatilles. Les bigues descansen sobre els permòdols per mitjà d’esta peça. Tenen el perfil bisellat i estan decorades amb dents de serra.
3r. Jàsseres o bigues. Són de secció trapezoïdal. La base és de 13 cm, i les altures, de 19 cm i 24 cm. La longitud és variable; la mitjana és de 3,40 m. Estan decorades amb dos bandes horitzontals de color roig, sobre les quals es munten cartel·les amb escuts heràldics. Estos es disposen en nombre de tres per obertura i cara; estan emmarcats en llaceries, i destaquen sobre un fons de motius vegetals. De moment, atesa la dificultat d’accés a la coberta, només s’han localitzat 17 escuts diferents, entre els quals el de la població i el reial d’Aragó. Altres escuts podrien identificar-se amb el de la ciutat de Morella o amb famílies de la mateixa ciutat (Punter, Aguiló).
 |
 |
 |
 |
4t. Travessers. Descansen transversalment sobre bigues. Tenen una secció de 7 x 8,5 cm; porten estries per a allotjar-hi les tapes; és l’única peça de la sostrada que manca de decoració.
5è. Tapadures. Oculten el punt de contacte entre els travessers i les bigues. Són fines plaquetes la longitud de les quals depén de la separació dels travessers. Porten una decoració extremadament diversa: franges, lletroïdes musulmans, flora estilitzada, animals i figures humanes.
6è. Tapajuntes. Són llistons de perfil trapezoïdal. Se situen sobre els travessers ocultant el punt de contacte de les posts entre si i amb la resta de les peces. El perfil bisellat fa que es formen xicotets cassetons successius. Estan decorats amb botons de flor i dents de serra.
 |
 |
7è. Posts. Tanquen la sostrada, i sobre estes descansa una grossa capa de morter pobre i la teula. Tenen aproximadament dos metres de llargària, i porten només pintat l’espai que queda visible des de baix. Són les peces de major riquesa decorativa. Les situades en el vessant intacte estan decorades amb estreles i temes vegetals emmarcats per llaceries. La dimensió de la zona pintada de la post és variable segons el tram.
Les posts de major interés es troben desordenades, fora de la seua situació original. Han de procedir de la gaveta central, ja que les seues dimensions no corresponen amb la dels vessants. Algunes adopten forma d’alfardó. Entre els temes decoratius hi ha un cavaller amb escut. L’escut ostenta la figura d’una mitja lluna (escut que també es troba en les cartel·les de les bigues), una dona nua (Eva), escenes cortesanes, animals amb cap humà, entrellaçats i inscripcions cúfiques.
En el
conjunt pictòric de la sostrada s’evidencia diversitat de tradicions
culturals. Els entrellaçats, el tractament de temes vegetals i les
inscripcions cúfiques són de clara procedència mudèjar. Les escenes
cortesanes, el cavaller de la mitja lluna o Eva poden adscriure’s al
gòtic lineal. A pesar de la diversitat de temes i estils, la sostrada
pareix haver-se construït d’una sol impuls. L’organització estructural
és idèntica en tots els trams, i els boquets des d’on es tendixen les
bigues, que són les primeres peces col·locades, són iguals en tota la
sostrada.
