VALLIBONA A L'EXPOSICIÓ JAUME I (1238-2008) ARQUITECTURA ANY ZERO

VALLIBONA A L'EXPOSICIÓ "JAUME I (1208-2008), ARQUITECTURA ANY ZERO"

Detall de l'escut heràldic de Vallibona a una taula de fusta de l'exposició

Del 13 de novembre de 2008 fins a l'11 de gener de 2009 el Museu de Belles Arts de Castelló acull l'exposició "Jaume I (1238-2008). Arquitectura any zero". Taules procedents del bigam i postam del sostre de l'església parroquial de l'Assumpció de Vallibona es podem contemplar a l'exposició.

El comissari de l'exposició, Arturo Zaragoza Catalán, membre de l'Acadèmia de Sant Carles i inspector de Patrimoni per a la província de Castelló, insiteix en les transformacions que van patir les poblacions i ciutats com a conseqüència de la conquista.

En efecte, durant el regnat de Jaume I la Comunitat Valenciana va començar a patir una de les majors transformacions en la configuració del territori que són decisives per a entendre el nostre present. Es va crear una nova xarxa de poblacions de disseny occidental; es van construir centenars d'esglésies i convents, així com edificis civils de caràcter públic o industrial, hospitals, confraries, molins, etc.

Sostres i murs pintats:

Un insistent i general equívoc a acabat relacionant les fàbriques de pedra vista amb el món medieval cristià. Res més de llunyà al que succeïx i als resultats de les últimes investigacions/restauracions. El colorit de murs i sostrades unit en el cas de l'esglésies a la presència de retaules i lluminàries produiria una bigarrada imatge que hui ens resultaria inesperada.

Les llaceries pintades en la sortrada de l'església de la Sang d'Onda (Castelló), o les bigues de tantes esglésies i palaus, com les descobertes a la Casa de l'Almirall d'Aragó de València, les taules amb hexàgons allargats a la manera d'alfardons de Sant Pere de Xàtiva (València), les inscripcions aràbigues de la de Vallibona (Castelló), de la sostrada de la desapareguda Casa del Bisbe de Sagunt (València) i del Palau dels Valeriola a València, l'ampli cassetó des d'una doble fila de permòdols escalonats a les esglésies de Godella i Sant Antoni de València, o l'estilitzada flora que decora totes estes sostrades, són altres tantes referències a la pervivència de la decoració hispanomusulmana allotjada, no sols a palaus, sinó també a esglésies, Sorprenenment esta decoració es mescla, especialmente en els sostres més rics (Lliria, Vallibona) amb escenes fantàstiques, costumistes o cortesanes d'imatges adscribibles al gòtic lineal. Curiosamente la temàtica religiosa és extraordinariamente escassa.

Per acabar, es mostra també el projecte de restauració de l'església parroquial de l'Assumpció de Vallibona.