TORNAR

Patrimoni etnològic:Sant Antoni Abad

Sant Antoni 2008
Sant Antoni 2009
Sant Antoni 2010
Sant Antoni 2011
Sant Antoni 2012
Sant Antoni 2013
Sant Antoni 2014
Sant Antoni 2015
Sant Antoni 2016
Fotografíes i vídeos de la festa de Sant Antoni a la pàgina d'inici en cada any

Les feines agrícoles es distribueixen segons un calendari que s’ajusta a les estacions climatològiques. Al mateix temps una sèrie de pràctiques rituals les complementen i els aporten un simbolisme transcendent. Els rituals de benedicció s’iniciaven el 17 de gener i acabaven la primera desena de maig amb la festivitat de sant Gregori. El cicle s’obre amb la benedicció dels animals domèstics i de l’empresa agrària familiar. Sant Antoni és l’intermediari sagrat al qual es recorre per a demanar la protecció.

Entre 1276 i 1388 degué difondre´s la devoció a sant Antoni per les nostres comarques perquè en 1388 Joan I atorgà els estatuts de les confraries dels llogarets de Morella, la qual cosa ens permet suposar que amb anterioritat s’hi havia creat el clima propici per a la demanda del reconeixement i l’aprovació reial. A l’Arxiu de Cinctorres es conserva una còpia dels estatuts de la “Cofradia Laycal de la Verge Maria, sant Joan Evangelista i sant Antoni Abat” que Joan I, rei d’Aragó, concedí per reial privilegi a la vila de Castellfort el 10 de juny de 1388. Són els mateixos estatuts que van aprovar les confraries de Cinctorres, Forcall, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i els llogarets de Morella.

Per a apropar-nos a la festa de sant Antoni a Vallibona, res millor que fer-ho mitjançant la descripció que d’ella fa el Pare Mundina l’any 1873:

“Els habitants de Vallibona són pacífics i treballadors; la major part porten socs i pugen per les muntanyes amb la lleugeresa d’una cabra. Entre els seus costums religiosos es digne de particular menció el que es celebra en la nit de sant Antoni Abat: un home, muntant d’alt d’un mul, i vestit d’hàbit amb la caputxa ficada i una creueta a la ma, representant a sant Antoni; una multitud nombrosa d’homes vestits de dimonis, amb tratges molt estranys, persegueixen al sant, armats amb pals, sables i llances, donant una o dues voltes per tots els carrers de la població, movent un soroll infernal amb els seus crits i corregudes; després dirigeixen el sant cap a les afores del poble, trepant amb el seu mul per aquelles costes amb la lleugeresa d’un cérvol, i allí, en mig d’una extensa era de trillar el blat, tenen formada prèviament una espècie de cabana coberta de llenya de malea, amb deu o dotze carregues d’aquest combustible, formant una piràmide. I tot el poble i un crescut nombre de forasters que acudeixen a la funció, es troben agrupats al voltant de l’era, esperant l’arribada del sant i els seus perseguidors. Quan arriba el sant prop d’aquesta era fugint dels dimonis que el persegueixen, es baixa del mul, i per una estreta obertura deixada a l’efecte, s’amaga baix d’aquella colosal pila de llenya; al moment el cerquen els dimonis donant crits i salts d’alegria, i traent tots la seua corresponent torxa, prenen foc per tots els costats a la llenya, i com el combustible de la part exterior està completament sec per a que creme amb facilitat, ben prompte es troba el sant cobert d’un foc devorador, i quan l’estreta apertura de l’entrada està tancada per les flames que es creuen dels dos costats i l’aire interior es troba enrarit quasi totalment, surt el sant saltant entre les flames, i obrint-se pas entre la multitud, desapareix i es perd a les tenebres de la nit, deixant burlats els seus incansables perseguidors”.